A continuació, posem a la vostra disposició un document guia per generar espais no mixtos d'acollida a nois que migren sols des de la perspectiva de gènere i de construcció de les masculinitats en clau intercultural.

L'èxit d'aquests espais dependrà, en gran mesura, de la sensibilitat i les idees que tinguem davant aquesta realitat i el model d'acollida que tinguem amb aquests nois. Abans de passar a les activitats plantejades us oferim la perspectiva dintervenció que hem anat elaborant amb la pràctica.

Per concretar aquest posicionament, començarem per abandonar la categoria MENA (Menors Estrangers No Acompanyats) com a nom per referir-nos a aquest fenomen social. Creiem que aquesta designació deshumanitza i burocratitza les seves vides i ens resta empatia davant d'aquest drama humà.

Entenem l'acrònim MENA com a eufemisme. Quan se'ls anomena menors es difumina que són nens i adolescents, éssers vulnerables i en desenvolupament. Quan se'ls anomena estrangers se'ls adultitza ja que només amb la majoria d'edat s'exerceix la ciutadania plena i així es relativitzen els drets de la infància. I nomenant la seva situació com a 'no acompanyats' d'una banda s'invisibilitza la seva situació (estan sols) i s'assenyala la família d'origen com a única responsable de la seva sort i cura (quan de la infància i l'adolescència ens hem d'ocupar tots).

El nostre punt de partida serà identificar aquesta realitat com la dels Nens i Adolescents que Migren Sols.

​

Aquesta guia només existeix, de moment, en llengua castellana.