top of page
Writer's pictureHomes. Igualitaris

Eixe tipus de realitat.

Cada mes la revista digital A cel obert (www.acelobert.com) cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el març de 2022.




És divendres al capvespre i vaig conduint a Saragossa. He decidit agafar-me un cap de setmana sencer per a mi. Tot sol. Necessite parar, desconnectar i cuidar-me. No estic segur de saber fer-ho. De camí, escolte a la ràdio que Cecília, (1948-1976), aquella cantant i poetessa dels anys de la Transició, torna a estar de moda. Una de les seues cançons més populars va ser Un ramito de violetas, que qui tenim certa edat coneixem de sobra. Mil vegades l’hem escoltada. Contava el programa que, en una entrevista, ella va dir que era la cançó d’amor més gran del món. Però d’un tipus d’amor molt concret: l’amor del fingiment. Un horror, per suposat, de tot menys Amor. Baix de l’article deixe l’enllaç on apareix en directe, en imatges ja d’una altra època. Veureu la pròpia Cecília cantar-la… El fingiment el descobrireu al final, just després del regals, del silenci, la mirada, les flors, les cartes d’un desitjable amor quasi comú, potser com d’anar per casa… aparences.


Eixa mateixa nit, sopant amb una amiga, em confessa que per a que hi haja pau a la casa, no té altra eixida més que fingir i ocultar la persona que ella és. M’impressiona la seua integritat al contar-m’ho.


Al dia següent, desdejunant, m’és impossible no fixar-me en la taula que tinc just al meu costat. Ens separen només dos pams. Un xic jove amb una rapidíssima verborrea imparable i forta, no para de parlar-li a una jove que no obre la boca en cap moment. No diu ni mu. A mi m’atabalen eixos monòlegs, què li vaig a fer? És sabut que no pot haver-hi comunicació quan només s’expressa una de les parts. Estarà ella també fingint, en este cas, que l’escolta? Me’n vaig perquè no puc més. Em molesta la situació. Des que anava en cotxe ja no m’he llevat del cap això del fingiment.


Per què ens costa tant parlar, dir les nostres veritats, resoldre les nostres diferències i problemes mitjançant la paraula, l’escolta, l’empatia, cedir, construir conjuntament i sanament,?… tantes coses… Jo no vull que la mentida i el fingir siga la meua eixida fàcil. No.



Carles Llorens és membre d'Homes Igualitaris de Catalunya.

(Escrit en la variant valenciana de la llengua catalana)

56 views0 comments

Recent Posts

See All

Comentários


bottom of page