Cada mes la revista digital A cel obert cedeix una columna a Homes Igualitaris. Aquest és l'article publicat el febrer de 2025.
Fa uns mesos TV3 va emetre un documental estremidor. Es titula “Et faran un home”. Penso que és digne de ser vist (hom pot recuperar-lo a la plataforma 3cat), tot i la duresa de les històries que relata. Es tracta d’un seguit de testimonis esgarrifosos de maltractaments i tortures patits durant el servei militar obligatori, la famosa “mili”. No és un cas aïllat. El mateix programa havia emès un programa similar ambientat en aquest cas a l’exèrcit francès.
L’exèrcit està clar que representa la quinta essència del masclisme. Quan a un recluta el criden a “formar” no ho fan perquè vulguin ensenyar-li alguna cosa que el farà créixer personalment. “Formar” vol dir aprendre a desfilar, desfer-se en una multitud uniforme i uniformada, marxar al mateix pas com un element més d’una maquinària pensada per anular la pròpia individualitat. Aprendre a obeir sense pensar. Aquesta maquinària militar ensenya la violència contra uns futurs “enemics”, que seran aquells que els superiors designaran com a tals, sense discussió. Violència de veterans contra novells, dintre d’una institució (l’exèrcit) clarament jeràrquica. Només cal escoltar els testimonis del programa per comprendre-ho. Una violència que s’anava reproduint i que socialment era acceptada. El meu pare, com tants d’altres, em deia “Ves a la mili, que et faran un home”. Una relació, doncs, clara entre masculinitat i violència.
Ara “la mili” ja no existeix (tot i que en qualsevol moment podria reinstituir-se). Subsisteixen, però, altres formes d’aprenentatge de la violència entre els homes joves: quants cops veiem les bandes organitzades, les penyes futboleres, les “manades” que actuen de manera semblant! La llavor violenta continua sembrant-se.
Fa, però, cinc dècades que alguns homes es van oposar decididament a aprendre a matar. Uns quants valents primer, desenes de milers després es van declarar “objectors” i “insubmisos” al servei militar. Tant de bo que aquest moviment continuï. Ens calen milions d’homes que es declarin dissidents, que en la seva vida quotidiana neguin aquest mandat masculí que pretén que un home és qui sap manar, imposar-se mitjançant la violència. Violència contra les dones, contra les criatures, contra la natura, però també contra els altres homes i contra un mateix. Homes, cridem prou ja!. Cantem com ho feia Raimon: “Diguem no. Nosaltres no som d’eixe món”.
Juanjo Compairé és membre d'Homes Igualitaris
Comments