top of page
Writer's pictureHomes. Igualitaris

Homes a contracorrent



Axel és un home jove que està a punt de ser pare. Un pare primerenc. Aquest home vol ser un pare compromès en la criança del seu fill. Vol ser diferent al seu propi pare, qui ha estat absent en molts moments importants de la seva vida. Per a ell, serà una mica més fàcil. D'entrada, quan neixi el seu fill podrà gaudir de 3 mesos de permís de paternitat. Encara haurà de bregar amb alguns comentaris dels seus caps i companys. El seu treball és important però també ho és poder atendre el seu futur fill.


Un dia, quan acompanyava la seva parella a una revisió mèdica, va veure informació sobre uns cursos de preparació a la paternitat per a homes. S’hi va apuntar i porta setmanes reflexionant amb altres homes sobre la masculinitat i la paternitat. Per a ell és una cosa nova poder reflexionar amb altres homes que estan en una situació semblant. Ara entén millor la seva parella i és capaç de reconèixer les seves pors i inseguretats. Axel no és cap heroi. Exercir de pare compromès, a més d'una necessitat social, és una cosa que hauria de ser normal. No obstant això, també, en aquesta època de canvis, la història corre més que alguns homes.


Ramon també està a un grup que reflexiona vers la masculinitat. En el seu cas, ho va cercar després d'un episodi on després d'una discussió molt forta amb la seva parella, li va alçar la mà i va estar a punt de colpejar-la. Es va espantar i va decidir cercar ajuda. Ara en grup, amb altres homes, està entenent, en primera persona, les bases de la socialització i legitimació de la violència en els homes.


Els homes també tenen gènere. La masculinitat és una construcció social que es genera sobre la base d'unes pràctiques i es conjuga en els efectes que aquestes tenen en els cossos, la personalitat i la cultura. A les societats occidentals, patriarcals i jeràrquiques predomina un model de masculinitat travessat per una sèrie d'atributs i mandats que prescriuen un home proveïdor, poderós, dur, fort, segur… amb avantatges i privilegis en relació amb les dones. El poder que assumeixen els homes, però, també provoca dolor i alienació. Els costos de la masculinitat són visibles en el nostre entorn, per a les dones i per als propis homes. La violència, la desconnexió emocional, els problemes de salut, les conductes temeràries, els accidents… són riscos associats a la masculinitat. Almenys, a una mena de masculinitat, hegemònica, culturalment i socialment.


Aquest model de masculinitat s'aferra, i fins i tot s'adapta per a sobreviure, en un món en constant canvi i evolució. No obstant això, cada vegada són més necessaris nous models de masculinitat, dissidents i alternatius al model hegemònic. En el segle XXI novetat i desconcert conviuen en un interregne que descol·loca molts homes. Les dones interpel·len els homes: “la culpa no era meva, ni on estava, ni com vestia”. Ens assenyalen i reclamen un nou pacte social i la igualtat real.


Al temps emergeixen i s'organitzen moviments d'homes “emprenyats” que neguen la igualtat i la violència que pateixen les dones pel fet de ser-ho. Prediquen un retorn a l’”essència” i clamen per una tornada - si és que alguna vegada se'n varen anar-, dels homes de veritat. Són les tensions del nostre temps.


Al costat oposat, Axel i Ramon són exemples d'un viatge que estan emprenent alguns homes cap a una altra manera de ser home en procés de construcció. En el segle XXI, els homes no podem continuar sent còmplices de la desigualtat, el domini i la subordinació de les dones. Tenim capacitat de canviar individualment i col·lectivament. La nostra substancial llibertat ens permet fer-nos, ser el que vulguem i, en fer-ho, transformar el món. El mil·lenni ens interpel·la, ens repta i ens demanda una nova masculinitat. Un home despullat del seu centre, igualitari i equilibrat en l'àmbit personal, amb capacitat de gestionar constructivament les seves emocions. Un home que incorpora les cures personals i dels altres al centre de la vida. Un home que accepta la seva vulnerabilitat, sense victimisme. Els homes han de canviar, la nostra cultura necessita canviar.


Alea iacta est.


Paco Abril, Sociòleg, Membre de l’associació Homes Igualitaris - Ahige Catalunya


NB.- Aquest article va ser publicat en castellà en primer lloc a l’Anuari Internacional CIDOB y en català, al blog “Desembolicar” del Diari de Balears.


77 views0 comments

Recent Posts

See All

Comments


bottom of page