Foto extraída de Freepik.com
La columna d’aquest inici d’estiu escrita des d’Homes Igualitaris no pot defugir parlar de l’impacte del confinament arran de la pandèmia de la covid-19. Una vegada superada l’etapa més critica, i podent retrobar-nos tots i totes, és un bon moment per compartir l’experiència viscuda i donar-hi un sentit personal i col·lectiu.
Des d’Homes Igualitaris us volem fer una proposta per a la reflexió personal i com a tema de conversa per aquest estiu. La idea és adonar-nos de com als homes ens ha afectat perdre l’espai públic durant aquest estat d’alarma.
A les nostres ciutats encara predomina el model de repartiment de feines per sexes. La llar continua sent un espai majoritàriament femení (bé es tracti de dones de la família o de dones contractades) i el carrer, el despatx o la fàbrica continua sent un espai majoritàriament masculí. Què ha suposat, doncs, el període de confinament? Que els homes hem hagut d’estar molt més presents en un entorn del que la cultura ens exclou, l’espai domèstic.
Pel que fa als aspectes logístics ens podem preguntar: Com ens ho hem manegat per mantenir una alimentació sana? Com hem afrontat aquella tasca de la llar que ens és tant feixuga? Quins reptes ens hem trobat a l’hora d’anar a comprar? Com hem manegat el tema econòmic?
I quant als més humans: Com hem viscut la convivència amb els nostres propis estats d’ànim i les nostres emocions? Cap a on ha evolucionat la relació amb les nostres famílies i com hem mantingut les relacions socials? Com hem gestionat la incertesa durant ‘les fases’? Quines coses boniques hem descobert de nosaltres mateixos i dels nostres éssers estimats?
Es bo que no deixem passar l’oportunitat de normalitzar aquesta habituació masculina en l’àmbit domèstic. Cent dies, encara que se’ns han pogut fer molt llargs, és un temps breu per poder descobrir totes les coses que passen a la llar. En allò domèstic és on transformem els aliments en menjar, on ens protegim de la intempèrie, on els nostres cossos es recuperen del desgast diari i tenim cura de la nostra salut, on els infants creixen i es fan persones, on els individus ens tornem família i comunitat… No hem après, potser, que la nostra cultura valora poc tot allò que ens permet dia a dia sortir al carrer amb energia i bona salut?
Lluc Pagès
Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)
Comments