L’any que ve farà 30 anys de l’estrena de Thelma & Louise. Al meu poble, dels 6 cinemes que varen haver, ja no en queda ni un, i aquell en concret on la vaig veure, el Cine Regio, avui és un CONSUM, una cooperativa valenciana que es dedica a distribuir aliments, bàsicament. Aleshores tenia 20 anys i mai de la vida havia escoltat la paraula Feminisme, i molt menys l’existència de la Teoria de Gènere. Ni vos compte, ja, com varen ser els intempts o les resistències passades, no tant per integrar-les, sinó per a aplicar-les. Reconec amb vergonya que havien de passar encara molts anys. Molts. En aquell moment no podia ni tan sols intuir l’univers que implicava aquella pel.lícula, però el que em va quedar clar, és que tot el que li passava a les protagonistes era única i exclusivament pel fet de ser dones.
En uns mesos compliré cinquanta anys, i estic buscant quin va ser el meu primer instant vist des de fora, ja que el patriarcat amb el que vaig ser educat i criat no em va proporcionar les ferramentes per a criticar-lo ni per a ser conscient de la seua barbàrie, sinó que calia asimilar, repetir i perpetuar. El patriarcat sempre ha estat massa ben organitzat... Però Thelma & Louise va suposar un inici, el meu, i aquelles dones foren les primeres persones en mostrar-me la tremebunda injustícia, violència i opressió que patixen les dones només per ser-ho.
Estos dies que tinc temps l’he tornat a revisar. Avui es considera un clàssic del cine feminista, un crit a la llibertat i la lluita per un món igualitari, sempre des de la perspectiva de gènere que envolta tot el film. La setmana passada, després d’una videoconferència vaig escoltar veus que parlaven de la genealogia d’AHIGE (Asociación de Hombres por la Igualdad de Género, de la que Homes Igualitaris en forma part). A mi m’interessa la meua, la vostra, la de nosaltres... va haver un primer moment? quin va ser el detonant? Quan va ocórrer això? Vaig tindre la fortuna d’aprendre el feminisme per la meua educació, per la iaia i el iaio, la mare i el pare? O vaig arribar de sobte un dia a ell? Puc rastrejar en eixa genealogia? He arribat a ser feminista? De veritat?
Carles Llorens. Homes Igualitaris.
Comments