(Article de novembre de 2021 aparegut a www.acelobert.com)
Estaves arraulida al costat dels contenidors, vestida de mil colors, amb una elegància d’altra època, com una mena de hippie ja envellida. Amb un gest que de vegades era una ganyota, ensenyaves el teu portamonedes a tothom, esperant una almoina. En aquell poble ets una institució. Fins i tot l’Ajuntament va fer un calendari i el teu retrat sortia en un dels mesos. Una de les coses que té viure en un poble petit, on tothom es coneix. Te m’imagino a Barcelona i possiblement hauries esdevingut una sensellar dormint al carrer i la gent passaria al teu costat sense veure’t. Aquí no, aquí la gent del poble et saluda i et diu pel nom i et dona diners i aquesta
roba tan llampant que llueixes.
Quan els contenidors es van traslladar de lloc, vas canviar la teva parada i et vas situar a les escales d’entrada del supermercat que hi ha a l’entrada del poble, on et veig cada cop que vaig a comprar. Et saludo i de vegades t’atanso un bitllet de 5 euros. “Teresa, que no tinc més”. Mentida! Passant amb el cotxe et veig solitària escombrant la carretera. Et crido: “Teresa, que l’atropellarà un cotxe”. Debades. Em ve a la memòria la cançó de l’Ovidi, que parla d’una altra Teresa, també trasbalsada com tu.
Un dia em van explicar per què eres així. “La van violar de jove i mai més s’ha recuperat”. Sento vergonya com a home, sento ràbia. On deu parar el malparit (o els malparits) que et van forçar? De ben segur que ara estaran tranquils a casa seva, mirant porno o anant a prostíbuls. O potser no, i ara són “honrats” pares de família de conducta irreprotxable. El que és segur és que aquell acte seu no els va marcar la vida per sempre, com t’ha passat a tu. Quina injustícia!
I em demano: Quantes Tereses hi ha en el món? Desenes de milions, segons estadístiques (però a qui li importen les xifres, cada cas és tot un món de patiments) Fins quan seguirem així? Homes, és que no hi veiem, el mal que provoquem amb una sexualitat violenta, cosificadora i desbocada?
(La història de la Teresa és una història real).
Juanjo Compairé
Homes Igualitaris de (AHIGE Catalunya)
www.homesigualitaris.cat
Comments