Acaba de morir Julián Fernández de Quero. Un home de La Manxa que tota la seva vida va ser un home conseqüent. Vull parlar d’ell perquè avui més que mai necessitem homes referents, d’homes que mostrin que altres maneres de ser home són possibles.
Criat en un país reprimit en tots els sentits durant el franquisme, des del començament es va implicar en la lluita antifranquista. Però ell va tenir clar des del començament que l’alliberament havia de ser també personal i sexual. Ja el 2000 va publicar un llibre, “Hombres sin temor al cambio” i llavors, quan me’l va regalar, em va dir: “Espero que tú seas uno de ellos, sin miedo al cambio”. Impulsor de la sexologia, de seguida es va implicar en la transformació dels homes i per tant, es va apuntar a una idea que llavors era tan sols una il·lusió i ara ja és una realitat, AHIGE, l’associació d’homes per la igualtat de gènere, de la qual va acabar sent el president.
Com a sexòleg ell va lluitar contra molts dels aspectes d’una manera de concebre la sexualitat masculina que considerem tòxics. Per exemple, aquella idea que els homes tenim “necessitats sexuals peremptòries”, cosa que justificaria el consum de prostitució o de la pornografia. Una sexualitat egocèntrica, circumscrita al penis convertit en fal·lus; que cosifica l’altre o l’altra, allunyada de la comunicació que tota relació sexual hauria de contemplar. Que contempla la penetració i el coit com a única forma de sexualitat. Aquesta sexualitat que ell sempre deia que els homes hauríem de revisar. “La sexualitat ha de ser un art”, deia, no una descàrrega.
Aquelles i aquells que no el vau conèixer, ara teniu l’ocasió de fer-ho, consultant molts dels seus escrits, penjats a Internet. Però per sota de la seva saviesa hi havia una persona amb presència, coherent en la seva vida personal i familiar.
Un home referent.
Comments